El primer de la reunió,
l’u, va dret com un bastó...
s’ha quedat agenollat.
En veure’l tan arrupit
que no li arriba a la sola,el tres de riure es cargola.
El quatre, sorrut, se’l mira
assegut a la cadira
prop del cinc, que fa el gallet
i llueix ploma al barret.
Entra el sis, panxacontent,
amable amb tota la gent,
agafat al braç esquerredel set, que sols mira a terra.
Ve l’amic vuit, rodanxó,
amb aires de gran senyor
i contorns de carbasseta.
Per fi entra el nou, capgròs
que en una safata neta
porta un zero més gros que ell.
Tots li criden: “Visca! visca!”
Però el zero li rellisca...
i es queden sense tortell!
1 comentaris:
M' ha agradat escoltar amb molta atenció aquest poema recitat pels nens i nenes de 2n.Una bona feina...sentir les diferents veuetes fa molta gràcia i ajuda a tirar endavant la nostra tasca educadora sense oblidar aquesta "cultura de l' esforç" que, afortunadament, uns quants encara potenciem i exigim. Felicitats.
Beatriu Paredes (mare de l' Adrià Pérez de 2n.B).
Publica un comentari a l'entrada